Evitar navegació.
Inici

Rosa i Enric - juliol 2006

Sóc la Rosa de Granollers

T'escric per dir-te que tot ha anat molt bé, que hem disfrutat i aprofitat el viatge i que ens sembla que tot ha valgut molt la pena. I també per donar-te a conéixer un parell de coses.

A Tinerhir, a la kasbah d'en Roger Mimó estan fent obres i envien a la gent a un hotel que esta situat molt lluny de la ciutat (de manera que un no pot aprofitar el temps visitant-la) i que no val res, ni tan sols té aire acondicionat i queda a mig camí entre Tinerhir i les Gorges del Todra, o sigui lluny de tot arreu : et quedes amb hores per endavant i sense poder veure res. Per cert, que el Roger Mimó ja no hi és, hi ha un senyor que em sembla que és suís i a qui no li sembla que hagi de donar explicacions de
per què agafen clients si l'hotel és tancat o perquè no s'han molestat a telefonar (almenys a l'Omar). Sort que anàvem amb vehicle, que si arribem a anar-hi pel nostre compte en plan autobús, imagina't...

Tots els altres allotjaments han estat fabulosos, acollidors i molt dignes. A destacar el riad Lena de Marraqueix : preciós, molt ben decorat, tranquil i silenciós (i això que es troba enmig del zoco), un racó de pau i uns amfitrions especialment atents i discrets.

L'Omar ens ha resultat un bon guia i company, quasi una mena de pare protector molt d'agraïr en molts aspectes. Discret fins on hom vol que en sigui i cuidadós amb els detalls. Absolutament recomanable.

Per últim has de saber que el país pateix serioses restriccions
d'electricitat, amb talls continus que deixen als viatgers sense llum i sense aire acondicionat, cosa que, en ple estiu i amb segons quina mena de "turistes" us pot provocar malentesos i no sé si protestes. No és el nostre cas però has de saber que hem patit falta d'electricitat en tots els llocs on hem estat. Per nosaltres no ha estat cap gran inconvenient, al contrari :
som persones informades i crítiques i constatar in situ que les coses són com són ja ens està bé. Parlant amb els nostres amfitrions ens hem assabentat que el país no pot donar servei a les mínimes infrastructures necessàries (ni electricitat, ni clavegueres, ni potència de subministre d'aigua) ni sembla que als governants els importi gaire.

I unes dades a tall d'informació : temperatura al sud 52 graus; temperatura a Marràqueix 42 graus (i amb humitat!!!).

En fi, estem contents i satisfets i, si podem (?) repetirem que ens falta molt país per veure : la costa, el Sàhara, el nord...

Records i agraïts per tot.
Rosa.